Club Bàsquet Pedagogium

Aquesta entitat, va ser una de les precursores del bàsquet a Gràcia, arribant a formar equips de diverses categories. Actualment, a part dels equips de sèniors, i femenins,  i una Escola de Bàsquet, també té un equip de veterans en el qual hi formen part alguns dels membres que hi van ser des de la seva creació. Des del barri de Gràcia de Barcelona, aquest club ha nodrit de jugadors a molts altres clubs de renom arreu de Catalunya, motiu pel qual és sobrada-ment conegut en el món del bàsquet català, tant per la seva trajectòria esportiva, com per totes les activitats i iniciatives que, tenint com a base fonamental el bàsquet, ha organitzat en el si de la popular barriada de Gràcia.

Gràcia, ha estat i és un barri que es caracteritza, d'una banda, evidentment pel caràcter i tarannà de seus ciutadans i ciutadanes que són menestrals i treballadors, però, d'altra banda, cal destacar principalment que és famosa per la gran quantitat d'entitats i associacions que la formen. Segons unes estadístiques a nivell europeu, és reconeguda per ser la ciutat que té més associacions o entitats per metro quadrat d'Europa. Fet que comporta que qualsevol activitat que organitza alguna de les entitats que en formen part, sempre és molt ben rebuda per tota la població, que, d'alguna manera se'n sent partícip. És doncs per això, que els actes que el nostre Club ha  organitzat en motiu del seu aniversari, han tingut  molt bona acollida per part de tots els graciencs i gracienques, emparat en aquest cas també, pel fet que la majoria de famílies de Gràcia han estat vinculades al Pedagogium i als seus centres docents.

Un grup de nois i noies, alumnes o antics alumnes del Pedagogium San Fernando, es reunien per practicar el minoritari esport del bàsquet, que s'anava obrint camí lentament i que, precisament, feia poc temps que s'havia commemorat el 25è aniversari de la seva introducció a Espanya per mitjà del Pare Millán, escolapi, el qual l'havia vist practicar als nord-americans durant la seva estada a Cuba.

Si bé aquest esport va néixer per ser practicat en pistes cobertes, en aquella època i donada la poca quantitat d'instal·lacions esportives d'aquest esport, ja que la previsió de construir pistes esportives i a més cobertes, encara era molt lluny, en els anys cinquanta, de qualsevol imaginació exaltada.

Tot i així, a Gràcia, el grup de noies i nois que volien practicar aquest esport, ho feien a les instal·lacions esportives de l'Hispano Francès, únic lloc amb un cert nivell apte per a aquesta pràctica esportiva. Aquest grup d'esforçats esportistes varen ser entrenats pel Sr. Cid i, davant l'interès de tots plegats es quan la temporada 1952-1953, es van organitzar i van fundar el Club de Bàsquet Pedagogium San Fernando, simultaniejant els entrenaments i partits entre les pistes de l'Hispano Francès i el pati del Col•legi Sant Lluís Gonzaga, del qual n'era el seu director el Sr. Fernando Quer, pare de l'actual president i "alma mater" del club, Vicenç Quer. Cal recordar que les primeres cistelles que es van instal·lar al pati de l'escola van ser inaugurats pel Pare Millán.

Les primeres temporades el club va ser inscrit a l'OAR (Obra Atlético Recreativa) del Bisbat de Barcelona. La temporada 1959-1960 va estar per primera vegada a la Federació Catalana de Bàsquet. Cal fer esment dels primers jugadors Penalva, Anton, Beiga, Malon, i Guti, entre d'altres. Aquells temps eren heròics per a qualsevol grup amb aquestes iniciatives i cal constatar que diverses persones realitzaren grans sacrificis per tal que els joves poguessin practicar el seu esport favorit, per això destaquem ja a Vicenç Quer com a president de l'entitat i a Morgadas, una altra de les persones importants de la història del Club.

L'any 1962 es va aconseguir l'ascens a la segona categoria nacional, primer pas esportiu important, si bé la gesta més destacable va ser l'any 1966  en aconseguir el campionat de la Segona divisió disputant-se la lligueta d'ascens a Primera divisió, quedant com a segons classificats. Durant les temporades següents es va baixar a Tercera divisió i es vas tornar a recuperar el lloc de la Segona divisió fins l'any 1972. L'any 1978 es va celebrar el 25è aniversari de la fundació del club.

Una de les circumstàncies més negatives va ser la pèrdua de la pista pròpia, el famosíssim Camp de les Cols, ubicat al carrer de la Mare de Déu del Coll i anomenat així perquè en aquell lloc abans hi havia un camp de cols, perquè l'indret on estava ubicat era en una zona prop de la Plaça de Lesseps on hi havia un conjunt de masos, el mas més conegut era el de Ca n'Alegre, situat justament a la Plaça Lesseps. Del recordat Camp de les Cols s'havia aconseguit ser l'únic usuari i, a través d'una sèrie de successives millores, era una instal·lació digna, tenint en compte la disponibilitat econòmica del club i les condicions existents aleshores.

No obstant s'aconseguí l'accés al Poliesportiu de La Salle si bé amb una important despesa econòmica i l'esforç conjunt de tots els components del club, jugadors, entrenadors, socis i directius, mantenint així, malgrat que sense pista pròpia l'esperit que sempre ha estat la base del club. A finals dels anys 70 i durant tota la dècada dels anys 80, el club va intervenir en les diverses categories que establia la FCB mantenint-se sempre en un nivell bastant acceptable i comparant-se en el que avui dia es podria entendre con la Segona Catalana.

El Club va anar fent front a les circumstàncies produïdes pels normals canvis d'hàbits de la gent, la disposició de vehicles propis, les segones residències, fets aquests que van anar provocant un canvi en la mentalitat dels nens i joves que dificultava la formació dels equips. Tot això va comportar una important crisi en el club amb la sortida dels Srs. Quer i Comellas i la dimissió de la junta, moment en el qual una gestora, presidida pel Sr. Alfred Madurell, es va fer càrrec de l'entitat gestionant el club amb gran dignitat fins l'any 1995 que s'elegí un nou president Sr. Albert Torras Ortiz, el qual anava acompanyat de gent nova amb noves idees i nous estils. La gestió més important d'aquesta nova etapa ha estat aconseguir de l'ajuntament la cessió de les instal·lacions del Col•legi Josep M. Jujol i de l´Escola Reina Violant i aquestes  últimes temporades amb la pista poliesportiva del Coll i actualment  a la de la Vall d´Hebró i al Európolis.

Una de les coses més importants aconseguides per la nova junta ha estat la reincorporació de les dues persones més importants en la història del Club, el novament president Vicenç Quer i Josep Comellas que té al seu càrrec la direcció esportiva i de relacions amb l'ajuntament de Gràcia i la Federació Catalana de Bàsquet. Des de la temporada 1996-1997 es va consolidar novament el club amb diferents equips masculins i femenins i relacionant-se amb altres clubs de l'entorn.

El fet de procedir a realitzar la celebració d'aquest aniversari, recau, d'una banda, en voler fer present a la societat de Gràcia d'avui, el valor que té un compromís adquirit a principis de la dècada dels anys 50, per una generació de joves d'aleshores que va considerar l'esport del bàsquet a Catalunya com un dels eixos fonamentals en l'educació i formació de la joventut de fa cinquanta anys, i, per altra banda, aconseguir que aquesta commemoració esdevingui una continuïtat de la projecció del bàsquet en les generacions que han anat seguint aquesta pràctica esportiva, per això el Club de Bàsquet  Pedagogium segueix amb l'esperit dels que el van fundar l'any 1953, fomentant l'amistat, la camaraderia, el respecte entre tots i una educació esportiva i cívica entre els components de totes les categories, juntament amb els socis i seguidors, i aquesta és l'aspiració més important, molt per damunt dels èxits esportius que mica en mica es puguin anar aconseguint.

Imprimeix Correu-e