• Inici
  • Blog
  • Seguir fins al final (Sénior Femení)

Seguir fins al final (Sénior Femení)

Recuperant un llibre vell, llegit fa aproximadament 10 anys, llegeixo alguns paràgrafs subratllats aleshores. Un d'ells diu el següent:" Cuando Sócrates declaró que una vida sin reflexión no merecía la pena ser vivida, abogaba por la evaluación personal constante y el esfuerzo por mejorarse a sí mismo como la más alta de las vocaciones.". Si una cosa valoro del sénior femení és la constant reflexió, la constant autoexigència, tot i només perdre tres partits en tot l'any.

Hem jugat, i seguim jugant, una lliga on estem obligats a guanyar gairebé sempre, per superioritat tècnica. Pocs equips tenen tant talent com el nostre, i per tan, sempre sortim amb aquesta pressió de "som superiors, hem de guanyar". L'esport dóna infinitats de lliçons per recordar que el talent per si sol no dóna resultats, el talent et pot treure d'un prolema, fins i tot de dos, però no de tres. El millor de tot és haver seguit creixent tot i aquesta superioritat tècnica amb la resta d'equips, i això només s'aconsegueix essent crític i autoexigent mentres guanyes. Ens hem reconegut guanyant jugant malament, així com ens hem reconegut guanyant jugant bé. Per sobre de tot sempre li hem donat importància al contrari, fós l'equip que fós i en el lloc de la classificació que es trobés. I per tan, ens hem exigit al màxim sempre. Evidenement hi ha hagut setmanes de millor treball que altres i l'equip ha passat per bons i mals moments, però això forma part de qualsevol temporada en qualsevol equip. Si recordem aquell 2 de setembre que vam començar la fase de preparació de la temporada l'evolució ha estat constant i contiunada, i per tan s'ha de fer una valoració molt positiva. Encaixant peces, amb tres cares noves (ara quatre) i canviant els rols de moltes jugadores que ja hi eren. Són treballs que demanen temps, i ho haviem de fer competint i amb l'"obligació" de guanyar. I això ha estat possible gràcies a l'esforç de les jugadores, sempre amb molt bona predisposició al treball i assimiliant com podien tot el que venia de nou per part dels entrenadors.

Ens trobem a falta de 6 jornades amb l'única possibilitat de quedar primeres si Vedruna perd un partit més que nosaltres. Val a dir que elles estan fent molt bona segona volta, i em penso que també ha estat un equip que s'ha autoexigit tot i la victòria, per tan estan fent molt bon treball. L'únic que ens queda és seguir picant pedra fins a final de temporada, no baixar els braços i exigir-li's haver de fer-ho molt bé si volen quedar primeres. El que sí depèn de nosaltres és fer millor segona volta que la primera, i això passa per no perdre cap partit més. És un bon objectiu, que ens crea ambició, i a més ens ajuda a lluitar per la primera plaça fins al final.

Imprimeix Correu-e